“Tot el que hi ha al món és una metàfora”
Haruki Murakami

Ja sigui per timidesa, per pudor, per falsa modèstia, per  indefensió apresa, per humilitat, o simplement per manca de costum, quan algú demana a un auditori o a una persona que parli d’ella, que es descrigui en un farcell de paraules,  si directament no fuig d’estudi, quasi sempre hi ha un moment de titubeig, de dubtes, de no saber per on començar.

Les metàfores, en aquests casos, solen ser més que un desllorigador, una possibilitat per endinsar-se en l’aventura de mostrar-se als demés a través dels mots.

El desconcert inicial de la proposta, deixen pas a les metàfores que solen ser més encertades que moltes descripcions.

El grup de filadores va acceptar el repte. Paraules i imatge en un díptic on retrat i metàfores dibuixen un espai de possibilitats inaudites.

Atrevir-se a mirar-se als propis ulls. Sense filtres. Mostrar-se amb tota la bellesa atresorada al llarg de la vida. Cercar la metàfora que les apropés a qui són realment, una aventura per dones valentes.

Pel camí, les metàfores començaren a brollar. Ara el repte és triar només una.

¿Quines seran les metàfores que triaran les teixidores?

Tot seguit sortirem de dubtes…