T’estimo en la invisibilitat i t’abraço en somnis.
Iaia Maria,
Quina sensació al dir-ho: “iaia Maria”
no t’he conegut,
no t’he besat,
no t’he apretat,
no ens hem discutit,
ni tampoc no t’he abraçat.
Poc sé de tu més enllà que tinc el teu mateix tipus, el teu nas, i el teu cabell feble i prim.
I lo que no són semblances
sempre m’ha calentat lo cap
portant-me emocions contrariades.
Et vas deixar portar pel cor
Quan t’apretaven pel contrari,
i sinó fos per aquesta generositat i valentia
aquestes ratlles no existirien.
Vull declarar-te el meu amor incondicional,
dir-te que m’hagués agradat que hi fossis en molts
moments de la meva vida i, sobretot, de la vida de la mare.
Ai la mare!, què diferent hagués viscut, què diferent que hagués sentit… la mare!
Vull confessar-te que durant anys la teva història em va carregar d’odi.
Trist, ho sé, però necessito contar-t’ho!
L’odi em sortia de les entranyes, odi irracional per les injustícies que vas viure tu i qui t’estimava.
La justícia em persegueix de manera desmesurada, i em porta molts problemes intentar defensar-la, i encara més justificar-la!
Principalment, perquè la rancúnia és dins meu, i el meu cor no acaba de trobar l’equilibri per verbalitzar-la en paraules amables.
L’esperança que no perdo és que si tu vas ser capaç de lluitar pel que et demanava el cor en temps durs de postguerra i misèries, jo trobaré la manera d’aconseguir defensar la justícia en una era digital buida d’empatia!
Ara sóc jo la mare d’una xiqueta a la que li parlaré de tu amb amor, revisant les paraules que em va portar a mi la història, per què l’abracin i li traslladin l’amor que sentiries per ella com reiaia, perquè la petarda promet caràcter, valentia i decisió!
I tot això, perquè t’estimo en la invisibilitat i t’abraço en somnis.
T’estimo, iaia Maria.
TXELL
Barcelona, març de 2019
Sempre he pensat en tu des de la punta dels capellans!
Ets asseguda a la pedra veient el precipici que et porta al riu, a les vinyes i per on passava el tren. El tren que transportava la fusta del que inicialment va ser lo camí de Sirga!
Per tu iaia!!
